"Quan no puguis més", d'Eulàlia Carbonell (Sineu, Mallorca)

Quan ja s’ha apagat la llum,
quan sents que no et queda ningú;
quan més sol et creus que estàs,
quan tens un cap com un cabàs.

Quan ja estàs fart de plorar,
quan sents que això no acabarà;
quan penses que no hi ha solució
i res pot calmar el teu dolor.

Quan et notis sol entre la gent
i no s’alleugi el teu torment;
quan tenguis ganes de cridar,
quan ja no hi vulguis pensar.

Quan més necessitis una mà,
aquí tens la meva, estesa, esperant;
que si ara plores et juro que demà
notaràs de nou el teu cor bategant.