La lectura ha estat l’origen de moltes institucions culturals, des dels diversos àmbits de l’Acadèmia, on l’activitat entorn del llibre té per decret el protagonisme màxim, fins a entitats com el Centre que a Reus va prendre el seu nom fa gairebé 150 anys, on el fet de llegir ha esdevingut el senyal sota el qual s’han anat agrupant generacions de lectors amatents a les inquietuds literàries. Aquesta activitat, social en els orígens, quan llegir volia dir escoltar algú que recitava -en l’Edat Mitjana-, i en el desenvolupament de totes les branques del saber, així com en tantes manifestacions on la lectura en veu alta ha constituït fins avui mateix un dels més plaents exercicis de saló, és, tanmateix, entesa habitualment com una acció solitària.
I és aquest prisma de la soledat el que en el segle XX va atorgar al fet de llegir el valor personal, íntim, que tothom li atribueix per definició. Ha estat Proust qui millor ha explicat el significat de l’acte de llegir, “aquest miracle fecund d’una comunicació dins de la solitud”, un dels més feliços que pot dur a terme l’ésser humà. La lectura, que parteix de la immobilitat física...
(...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada