Era la una de la nit. Florentí romania assegut en una cadira de la terrassa de casa seva, fumant un cigarret. Al costat, una taula amb dues ampolles de whisky buides, i davant seu, la solitària placeta del carrer Jaume I, al costat mateix de la plaça de braus. Va començar a meditar.
“L’existència em porta de cap. Està clar que hem de morir, no? Encara que, com sabem que hem de morir? Sabem que fins ara tothom qui havia existia havia acabat morint tard o d’hora, però potser amb la ciència això es pot canviar... Encara que, som éssers vius, per tant, més tard o més d’hora hem d’assolir la fi. Com a molt podem fer durar al màxim la vida, però no eternitzar-la. Llavors, en qualsevol cas, sabem que algun dia haurem de morir. I, perdem la consciència quan morim? Podria ser que sí, ja que comencem a tenir consciència quan comencem a existir com a sers materials. Tot i que, ben mirat, quin sentit tindria, llavors, ser conscients per un sol instant per tornar a la inconsciència eterna després? Potser algú ens havia creat, i ens havia dotat de consciència. I qui ens havia portat fins allí? Era, de fet, una situació extremadament angoixant la dels humans, que no només hem d’expirar algun dia, sinó que, a més a més, ho sabem i en som conscients. I no només això...
(Continuarà...)
“L’existència em porta de cap. Està clar que hem de morir, no? Encara que, com sabem que hem de morir? Sabem que fins ara tothom qui havia existia havia acabat morint tard o d’hora, però potser amb la ciència això es pot canviar... Encara que, som éssers vius, per tant, més tard o més d’hora hem d’assolir la fi. Com a molt podem fer durar al màxim la vida, però no eternitzar-la. Llavors, en qualsevol cas, sabem que algun dia haurem de morir. I, perdem la consciència quan morim? Podria ser que sí, ja que comencem a tenir consciència quan comencem a existir com a sers materials. Tot i que, ben mirat, quin sentit tindria, llavors, ser conscients per un sol instant per tornar a la inconsciència eterna després? Potser algú ens havia creat, i ens havia dotat de consciència. I qui ens havia portat fins allí? Era, de fet, una situació extremadament angoixant la dels humans, que no només hem d’expirar algun dia, sinó que, a més a més, ho sabem i en som conscients. I no només això...
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada