1.
KRAKEN
La por del mariner
a l’albada,
la matinada trista
d'insomni i d'alga.
El tacó d’una sabata
que es clava al moll de l’os,
capoladora submarina,
precipici a l’asfalt.
Cama extensible,
terror de la barca,
portada buida,
pell de gallina,
nau captiva,
febre,
unglada al coll.
Un no ho sé,
(...)
3.
Té els dits que li exclamen violes,
els ulls li ploren frèssies,
els llavis
pregunten gatasses i camamilles.
Li tremola la pell com una rosella
fent front a l'embat.
Mar, mar, mar.
M'ha omplert les sines de matricària,
m'ha vessat essència de farigola
i de buixal groc.
M'ha collit la ruda del sexe,
ha sembrat esbarzers al desig.
(...)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada