Tastet de "A la barana dels teus dits", de Jesús M. Tibau (Cornudella de Montsant, el Priorat)

Trobo desperts els sentits

i alegres les paraules

si em mires així,

i fràgils els plors que no tinc,

i tendra la taula parada

amb estovalles de fil.

Relliscar no és caure,

ni la nit morir.

Plegar els llençols, una excusa

per tocar-nos els dits.