"La màgia del Nadal", d'Òscar Palazón (les Borges del Camp, Baix Camp)

Avançava amb penes i treballs. La tempesta que havia esclatat pels volts de mitjanit l’havia agafat de sorpresa i ara, sense raquetes ni esquís, carregat com un ruc, les cames se li enfonsaven en la neu fins als genolls a cada passa que feia. Per sort la casa era cada vegada més a prop. Ja podia distingir-ne la silueta, retallada en la llum tèrbola d’un dia que es resistia a despuntar.

Va ser aleshores, tot d’un plegat, que va sentir un soroll. Un crec procedent d’uns avets pròxims, semblant a una branca que s’esqueixa. I es va aturar. Va restar glaçat amb un peu a mig aire, com el santbernat que ensuma un excursionista sepultat sota una allau. Va obrir les orelles, però no va aconseguir esbrinar què era el que l’havia alertat. Tret dels seus esbufecs, el silenci era absolut.

Va posar-se en marxa de nou, atribuint aquell cruixit a alguna bestiola nocturna, tractant d’oblidar-se’n. Per no arronsar-se, va pensar en l’Albert i la Marina. Va imaginar les seves carones. I es va repetir que no podia decebre’ls, que no podia decebre’ls per res del món. Per això, quan va tornar a sentir el mateix soroll, uns quants metres més endavant, no va vacil·lar. Va continuar caminant, apressant el pas, amb la mirada clavada en el fanal encès que hi havia al porxo de la casa.

Els va reconèixer en un tres i no res, tan bon punt van sortir del bosc a la carrera, arromangant-se els faldons dels capots d’ermini amb una mà i aguantant-se la corona al cap amb l’altra.

Recordant les seves amenaces —aquells anònims plens de faltes d’ortografia que havia rebut darrerament—, de seguida va descartar la idea de desfer camí. La distància que el separava del trineu era massa gran. En una dècima de segon va decidir que la seva única possibilitat de salvació era guanyar la casa abans que ells. Sabia, com sap tothom, que els Reis Mags no pugen més amunt del balcó. Si aconseguia enfilar-se per la façana fins a la teulada, va calcular, estaria fora de perill. Sabia que mai no el seguirien xemeneia avall.

(Continuarà...)